|
|
|
|
L'esbart Olot,
de l'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa, i l'Esbart Montgrí,
de l'Agrupació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí,
ambdós membres de l'Agrupació d'Esbarts de les Comarques
Gironines, han decidit ajuntar els seus esforços per produir un
gran espectacle basat en la novel·la La Punyalada de l'escriptor
olotí Marià Vayreda.
Un espectacle on es conjuminen la dansa, la música i el cant per representar les relacions entre els tres personatges –l'Albert, l'Ibo i la Coral·lí-, en l'escenari feréstec de l'alta Garrotxa, a començament de la dècada dels quaranta del segle XIX, després de la Primera Guerra Carlina, quan alguns ex-combatents es dedicaven al bandolerisme.
L'espectacle té una durada aproximada de 75 minuts i una participació de més de 60 balladors. La música s'ha concebut expressament per a aquesta obra i s'interpreta en directe. Tota l'escenografia –fruit d'un rigorós estudi-, així com el variat vestuari han estat creats exclusivament per a La Punyalada, la qual cosa dóna com a resultat un espectacular entorn escènic que, conjuntament amb la música i la coreografia proposen un muntatge d'alt nivell basat en la creació i la recerca, amb la intenció de transcendir els ambients tancats i llocs comuns on malauradament han d'actuar els esbarts i accedir als fòrums i audiències més universals.
En l'obra es poden distingir dos plans conceptuals i, per tant, escènics: d'una banda, hi ha el pla descriptiu, que té a veure amb l'època, el lloc i l'ambient social on es desenvolupa l'acció. Això queda palès en part pel material musical, coreogràfic i d'indumentària que ens hi remet, on apareixen interessants documents inèdits del nostre patrimoni, com el Contrapàs Llarg d'Olot. De l'altra, s'expressa un món psicològic, uns simbolismes i uns universals dramàtics, utilitzant un seguit de recursos escènics, de moviment i d'expressió. En aquest aspecte és on apareixen recursos i tècniques contemporànies de dansa i teatre, on s'aplica la investigació sonora amb diversos mitjans sonors: la percussió, el cos i l'electrònica.
Finalment, cal
dir que al costat dels idiomes dansístics de la Garrotxa i comarques
veïnes -que inclouen el contrapàs antic, les sardanes curta
i contemporània- prenen part a l'obra altres llenguatges coreogràfics,
que formen part tant de la nostra arrel com de la nostra actualitat de
poble que balla i ballarà (punts
lliures).
|
|
Pertany a l'Agrupació
Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí, entitat formada
l'any 1981 amb l'objectiu principal de difondre la sardana i les danses
tradicionals catalanes. L'Agrupació compta amb diferents colles
sardanistes i ha assolit un important palmarès
de títols. L'Esbart Dansaire
va ser creat l'any 1989 per completar la formació dels dansaires
de les colles sardanistes. Un dels seus èxits és l'espectacle
Trencats
i Seguits , estrenat el
1994, on es mostra l'evolució musical i coreogràfica de la
sardana.
Pertany a l'Escola
de Dansa Folklòrica de la Garrotxa, entitat fundada l'any 1992 amb
l'objectiu de divulgar la cultura tradicional i popular del país
mitjançant la dansa, entesa en tots els seus aspectes i vessants.
L'Esbart fou creat l'any 1996 amb els alumnes que formaven el Cos de Dansa
i té la particularitat d'oferir les seves actuacions acompanyat
sempre de música en viu per la formació de repertori de la
mateixa entitat.
Creat l'any 1989
com un senzill duet de flabiol i acordió diatònic, Clau de
Lluna ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les més
reeixides formacions en el panorama actual de música d'arrel. El
grup, ara en forma de quintet, ha publicat diferents CD's, participa activament
als Tradicionàrius i realitza un intens treball a la recerca d'un
llenguatge propi, tant tradicional com innovador. Actualment, el grup aprofundeix
en diversos llenguatges etnomusicals del món, sense deixar d'investigar
amb noves tecnologies.
|
|
EVA ANGLADA
JORDI GODÓ
GEMMA ARIMANY
XAVIER GODÓ
CLARA AULINA
CARMINA HEREU
ANNA BARDERI
ANNA ISERN
JAUME BARDERI
CRISTINA JUANALS
MARC BASSAGAÑAS
EDUARD MARTÍN
DANI BERNARDO
ADRIÀ MARTÍNEZ
ALBERT BOFILL
POL MASÓ
LLUIS BOFILL
PATRÍCIA MOLINAS
EULÀLIA
BONET
ANNA MOREJÓN
XAVIER BOSSACOMA
JOAN MOREJÓN
JORDI BUCH
ALBERT MURISCOT
JAUME BUISAN
MARIA MURISCOT
JORDI BUISAN
ELISABETH ONTIVEROS
ÀNGEL
BURELL
ANNA PI
RAFAEL BURELL
FRANCESC PI
GEORGINA CALS
GLÒRIA PI
FRANCESC CALSINA
SUSAGNA PI
PILAR CAMPOS
AGNÈS PIGEM
FERRAN CARGOL
GENÍS PIGEM
SARA CARGOL
IVAN PIGEM
PAU CASTAN
EMMA PLANES
MARIA COLÓN
MARC DEL POZO
JOAN COMIÀ
DANIEL PUIGDEMONT
SANDRA CORREDOR
XEVI PUIGDEMONT
LLUÍS
DANÉS
GLÒRIA PUJADAS
NATÀLIA
DOMÈNECH
ALBERT PUJOL
ALBERT DONDARZA
MARINA PUJOL
HELENA DORCA
Ma MERCÈ PUNSOLA
JUDITH FÀBREGA
SÍLVIA REIXACH
ANNA FARRÉS
IMMA ROS
MÒNICA
FARRÉS
XAVIER ROS
MARTA FIGUERAS
ÒSCAR RUBIALES
JORDI GALCERAN
ASSUMPCIÓ TEIXIDOR
MONTSERRAT GALCERAN
Ma PILAR TEIXIDOR
ALBERT GIRONÈS
LAURA VALLÈS
Ma ÀNGELS
GIRONÈS
MONTSE VALLÈS
CLAU DE LLUNA
Enric Canada
Percussions i efectes
Pep Coca
Veu i contrabaix
PerePau Jiménez
Veu, arcordió diatònic, sac de gemecs i tarota
Cesc Sans
Veu, flabiol i tamborí, viola de roda i gralla
Francesc
Tomàs Panxito Direcció
musical. Veu, violí, mandola, guitarra barroca,
teclat i seqüències.
RONDALLA DE L'ESCOLA DE DANSA FOLKLÒRICA DE LA GARROTXA
Albert Dondarza
Violí i gralla
Tània
Pareja
Bandúrria i gralla
Laura Plasència
Violí i gralla
Laura Vallès
Gralla
Josep Macias
Bandúrria
|
|
|
L'APLEC
Malgrat la constant amenaça dels trabucaires, els habitants de l'alta Garrotxa celebren l'aplec de Sant Aniol. L'Albert i l'Ibo -de caràcters molt diferents- són amics de sempre. En aquesta diada, l'Albert vol declarar-se a la Coral·lí, la seva dona ideal; però ella no li fa gaire cas: està més per l'Ibo. |
Con jo n'era
petitet. Sardana
curta. Tradicional. Arranjament de Pep Coca.
La colometa del Coral. Toc de processó. Música de mossèn Vergés. Arranjament de Francesc Tomàs. Polka de Mont i corrandes. Ball Francès. PerePeu Jiménez. Tradicional. Adaptació de Francesc Tomàs. Morsulianes. Masurca. Tradicional. Clau de Lluna. |
|
ENTRADA DELS
TRABUCAIRES L'arribada dels trabucaires fa acabar precipitadament l'aplec. La Coral·lí cita l'Albert a l'alzinar vell; l'Ibo també la hi ha citada. |
Trabucaires. Francesc Tomàs |
|
PRIMERA TOPADA
L'Ibo i l'Albert es barallen per la Coral·lí. L'Ibo li retreu la seva manca de geni. L'Albert decideix trencar per sempre amb l'amic. |
L'Albert i l'Ibo. Bolero. Francesc Tomàs i Pep Coca. |
|
EL FEINEJAR
En un molí, la feina és diversa. La Coral·lí, òrfena de mare, és la dona de la casa. Els mossos s'encarreguen de les feines més dures. |
El
feinejar. Contrapàs curt. Francesc Tomàs.
Coral·lí. Borreia-gallarda. Francesc Tomàs. |
|
EL BOSC
Cita de la Coral·lí i l'Albert. En acostar-se l'Albert al lloc de trobada sent com ella i l'Ibo parlen. S'amaga, escolta i no surt fins que la Coral·lí crida espantada. L'Albert, engelosit, és provocat per l'Ibo, que li fa creure que ha tingut relacions amb la Coral·lí. La baralla entre ells és terriblement violenta. |
Ibo.
Pep Coca.
De Pandero. Pep Coca. |
|
ÈPOCA DE CALMA I
DE FESTEIG L'Albert -que ja s'ha recuperat de les cruentes ferides- i la Coral·lí s'han promès. L'Ibo ha desaparegut de la faç de la terra. Hom diu que és el cap dels trabucaires, cruel i sanguinari. |
Swing
del Set. Pere Pau Jiménez
Les Encantades. Pere Pau Jiménez |
|
EL PUNYAL
A l'Aplec del Coral, la Coral·lí demana a l'Albert que li regali un punyal perquè pugui defensar-se de qui la pugui robar; d'ell també. El passa per les mans de la Verge. |
El punyal. Francesc Tomàs. |
|
DESTRUCCIÓ I RAPTE
Els trabucaires, amb l'Ibo al capdavant, han segrestat la Coral·lí després de cremar el molí i assassinar el seu pare. |
"Koala". Pep Coca |
|
BAIXADA ALS INFERNS
Al principi, l'Albert participa en la recerca dels trabucaires i de la Coral·lí. Hi ha diverses topades però sense resultat. Corsecat pel dubte, el dolor, l'odi i la venjança l'Albert esdevindrà un animal; és a un pas de la bogeria. |
Els
esperits. Sardana de punts
lliures. Francesc Tomàs.
Contrapàs llarg d'Olot. Tradicional. Francesc Tomàs |
|
LA BARALLA
La topada entre l'Ibo i l'Albert -ambdós malferits de maneres diferents- és una baralla a mort: el gos contra el dimoni. |
La baralla. Clau de Lluna. |
|
TENEBRA, AGRESSIÓ
I REDEMPCIÓ L'Ibo és mort. La Coral·lí té cura de l'Albert, que malferit encara viu en la foscor i la maldat. L'instint animal el fa abraonar-se sobre la Coral·lí, que es defensa clavant-li el punyal. La sang que brolla de la ferida el farà renéixer a la vida. |
Follia.
Pere Pau Jiménez
La colometa del Coral. Música de mossèn Vergés i lletra de mossèn Gibrat. Arranjament de Célis / Francesc Tomàs. |
|
|
| DIRECCIÓ ARTÍSTICA | Lídia de Mena |
| DIRECCIÓ COREOGRÀFICA
Col·laboracions coreogràfiques
|
Lídia de Mena
Encarna Codina Francesc Tomàs
|
| DIRECCIÓ MUSICAL
Col·laboració investigació
musical
|
Francesc Tomàs, Panxito
Carles Mas Contrapàs d'Olot
|
| ESCENOGRAFIA
Idea Original Construcció Decoració Figurins i vestuari Confecció
Caps de vestuari
Ajudants de vestuari
Sabateria Sombrereria Postisseria |
Lídia de Mena
Manuel Contreras Pere Danés i Berga Carles Solé Assumpció Capella
Assumpció Capella
Marta Figueras
Menkes Jaume Garay Damaret |
| GUIÓ I ASSESSORAMENT LITERARI | Teresa Planagumà |
| REGIDORIA D'ESCENARI
|
Josep Sabido
Pere Bosch |
| MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Ajudants
|
Carles Solé
Jordi Vilar
|
| SO I IL·LUMINACIÓ
Disseny il·luminació Ajudants de so i il·luminació
|
BTM SOUND
Albert Castells Xevi Bossacoma
|
| COORDINACIÓ TÈCNICA
|
Assumpció Capella
Quimeta Casas Carles Solé |
| COMUNICACIÓ, IMATGE I PROMOCIÓ | Carles B. Gorbs |
| COORDINACIÓ GENERAL | Enric Plana |
| PRODUCCIÓ | Agrupació d'esbarts de les Comarques Gironines |
| DURADA | 75 minuts |
| IL·LUMINACIÓ | 50.000 W |
| SÓ | 5.000 W de potència |
| ESCENARI | 10 x 12 x 5 metres. |
